Ens deixa un gran amic
|
12-06-2009
En dol a l’ànima haver de donar aquesta notícia. Aquesta matinada ens ha deixat l’Alberto Aldarabí, conegut afectuosament com a “Tenchi”, a la joveníssima edat de 36 anys. Els últims sis mesos havia estat lluitant contra una malaltia i, tot i que semblava que l’estava vencent, finalment s’hi ha hagut de rendir. Des d’aquí, un gran record per a aquesta meravellosa persona que sempre estava plena d’alegria, concòrdia i un somriure i un consell per a tots. Per sobre de tot, era un gran, grandíssim amic. Tanmateix, la seva obra queda viva per al record. Com a autor, va realitzar els tres llibres de la sèrie Kanji en viñetas, amb Marc Bernabé i Verònica Calafell, per a Norma Editorial. Ell es va encarregar, entre d’altres parts dels llibres, dels divertidíssims “chascarrillos mnemotècnics”, que ajuden a memoritzar les lectures i els significats dels complicats caràcters japonesos, i també dels enginyosos guions de les pàgines de manga que il•lustren les tres obres. Com a traductor, va destacar sobretot en el camp de l’humor, en el qual era un gran mestre per a tots nosaltres. Sens dubte, i sense caure en les típiques exageracions d’aquesta mena de notícies-esquela, l’Alberto era el millor traductor de manga humorístic de tota Espanya. La seva pèrdua és enorme. En aquest camp destaquen sobretot Keroro (tant el manga com l’anime), en què va contribuir a crear el delirant “argot” de les granotes protagonistes, i Lamu, sèrie que va traduir a partir del volum 2 fins al final amb una mestria i una gràcia indiscutibles, realitzant grans adaptacions humorístiques dels enginyosos acudits japonesos de Rumiko Takahashi. La seva última contribució al món de la traducció la va realitzar el passat 25 de maig, quan va entregar l’episodi 256 de Keroro anime. Així, podem dir que ha estat treballant amb energia i bon humor fins al final. Altres traduccions seves són Hayate, mayordomo de combate (un títol “de tipus Bruguera” que també va pensar ell), Negima! (aquests dos últims en col•laboració amb Ayako Koike), Vietnam War, Dominion, la pel•lícula Shin chan: el chuletón imposible i episodis aïllats de Shin chan, Cosas de locos, OVAs de Black Jack, etcètera. La seva producció és més aviat escassa ja que en els seus últims temps va preferir donar prioritat al seu gran somni, la qual cosa li va permetre gaudir de dos intensos anys al Japó, estudiant i fent (encara més) amics. Ens alegrem que ho fes i que s’hagi pogut endur un sac de fantàstics records. A nosaltres ens quedarà el teu, Alberto, per sempre. Descansa en pau.